RADIOTELEVISIÓ VALENCIANA I EL GRAN ATRACAMENT

Rafa Xambó és cantautor, sociòleg i professor de la Universitat de València. Durant l’actual legislatura és el representant de la coalició Compromís al Consell d’Administració de RTVV

per Rafa Xambó

Crec que no revele cap secret si afirme que el principal problema que pateix RTVV des del punt de vista econòmic i, per tant, pel que fa a la seua sostenibilitat econòmica, procedeix del fet de la nefasta i fraudulenta gestió econòmica que ha practicat el PP. Cal deixar ben clar que els 1200 milions d’euros que s’atribueixen al deute no provenen de fer televisió i ràdio. Ja he dit unes quantes vegades que si això fos així, si els 1200 milions d’euros s’haguessen usat en produir televisió i ràdio, ara, tot i que endeutats, tindríem els actius més importants d’Europa en programes produïts, en ficció pròpia, en documentals de qualitat, en un arxiu documental extensíssim, en la més documentada informació, etcètera.

La realitat, com sabeu, és un altra. Només cal fer una ullada al Nou2 per contemplar la pobresa de continguts, l’enorme quantitat de redifusions de quan Canal9 feia reportatges i documentals, per comprovar que, amb totes les misèries d’aquella època, que també eren moltes, es feien productes d’interès i qualitat. El temps del PP, des del 1995, a RTVV, ha sigut un temps de balafiament, de mediocritat intel·lectual –gent indocumentada l’únic mèrit de la qual era formar part de l’estructura de control del PP-, d’ineptitud professional –quantes vegades han sigut els becaris o els professionals externs els qui els han hagut d’explicar com es fan les coses-, de promoció de la caspa castissa espanyola i els opinadors reaccionaris. Això sí, tots molt ben pagats per a reforçar la xarxa clientelar i promocional del PP. Amb tot, per molt que els pagaren no valien ni pagaren 1200 milions euros amb aqueixa porqueria mediàtica. Especial menció mereix l’intel·lectual orgànic Ricardo Bellveser, amo i senyor de la cultura a RTVV, membre del Consell Valencià de Cultura, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua –tot i la vergonya que produeix sentir-lo parlar valencià- i director de l’únic programa cultural a RTVV, pel qual passen amb facilitat els escriptors de la quadra dretosa i és escàs o impossible trobar els autors valencians que escriuen la seua obra en la llengua pròpia.

La clau rau en què RTVV s’ha usat d’instrument financer per a pagar les coses que la Generalitat, primer amb Zaplana i després amb Camps, no volia carregar al seu deute, la qual cosa els permetia maquillar el deute públic i burlar els controls de les autoritats de supervisió. La trama Gürtel amb la visita del Papa i el robatori practicat per Pedro García en seria la punta de l’iceberg. Però n’hi ha molt més. Recordeu la gestió de Sánchez Carrascosa i com s’apropiaren de decorats i equipaments tècnics per a posar en marxa la televisió privada Valencia Tevé, propietat del diari Las Provincias. Recordeu l’unflament de plantilla amb l’encalçador sexual Vicente Sanz que va doblar el nombre de treballadors per a poder prescindir de tots els que considerava no afectes. Hi ha molts ‘alliberats’ del PP que cobren de la nòmina de RTVV i només treballen per al partit.

Així les coses i amb l’hegemonia política del PP, només hi ha dues opcions. La primera és ben senzilla: resignar-se, donar-ho per perdut, reproduir acríticament el discurs que ells fomenten, que Canal 9 és insostenible, que cal refundar-la despatxant la majoria dels treballadors, que cal deixar-ho en mans dels grups mediàtics privats que si que saben el que es fan, etcètera.

L’altra opció, també evident, és plantar-los cara, combatre la fal·làcia del seu discurs, destapar-los públicament com els únics responsables d’aquest desastre –no tenen la solució els qui han causat el problema-, desmuntar la seua gran mentida i insistir que els valencians tenim dret a uns mitjans públics de qualitat, gestionats de manera eficient i transparent, amb polítiques de contractació que atenguen principalment el mèrit i la capacitat, amb polítiques de comunicació democràtiques i al servei de la ciutadania. No és una batalla fàcil. Ells tenen el poder dels altaveus, però les seues mentides es poden desmuntar i nosaltres, la nostra dignitat, la majoria dels valencians ens mereixem uns mitjans propis que parlen de la nostra realitat des d’una perspectiva valenciana plural.

Hi ha molt a fer. Per això hem posat en marxa una Plataforma a la qual vos convidem a incorporar-vos, perquè el vostre coneixement del mitjà i la vostra experiència és un actiu fonamental en aquesta batalla difícil, però que encara no tenim perduda. Els valencians tenim una certa tendència al pessimisme, però també cal recordar que, de tant en tant, quan plantem cara, tenim la possibilitat de guanyar o almenys d’impedir que ho guanyen tot.

Vos convide a què llegiu la Declaració de Burjassot, que la signeu i que vos incorporeu a la Plataforma Sí a RTVV, la nostra. Ja sabeu, ara és el temps de plantar cara, el temps de la dignitat dels professionals i de tots els valencians que volem mitjans públics democràtics i lliures del control polític.

Un pensamiento en “RADIOTELEVISIÓ VALENCIANA I EL GRAN ATRACAMENT

  1. Pingback: RADIOTELEVISIÓN VALENCIANA Y EL GRAN ATRACO « Bloguionistas

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s